Allar umsetingar

Yo conozco Oslo. He tocado allí a menudo... ¡Bonita ciudad y bonito país! Me iría a vivir a él ahora mismo..., cuanto más al norte, mejor.

Al llarg de la meva vida –ja una mica llarga-, tot el que fa a l'espanyolisme i a l’obsessió invasora i anihiladora d’”España” vers Catalunya ha anat generant en mi, i en tots els meus, una mala llet, que és la que és i que no tindrà fi.
I em causa molta ràbia aquesta gent que em fa sortir registres que no m'agrada que em surtin. I a aquesta gent ja no l'aguanto.
Ben mirat i remirat, jo ni sóc nacionalista... Només sóc independentista; perquè jo vull un estat; perquè no vull que m'entabanin més ni maltractin més el meu país.
Prou!

Entenc i respecto de tot cor la seva opinió (i jo tinc morts a la família per causa de la Guerra Civil, com tants d'altres ciutadans d'aquest dissortat país nostre). Crec, com vostè, que els catalans hem d'anar aplegats i sense cap fisura perceptible cap a la sobirania. Tanmateix, no hi ha una única opció política per assolir-la. N'hi ha tres. Però, compti-les bé!: només tres; i CiU no és --al menys, íntegrament i fiable-- una d'entre elles. Treguis la bena dels ulls...

De fet, són les associacions civils de sempre, com Òmnium Cultural o l'ANC, quines estan verament animant i arrossegant aquest poble envaït; tan sofert, i ja tan fart, malgrat a voltes sembla dubtar encara... Cal que ajuntem la nostra força i passem de llarg per les desunions polítiques que ens esmicolen. Ara per ara, no ens les podem pas permetre. Hem d'anar a caixa o faixa. I poguer-ho tot, puix que aviat ben poc podrem..., si quelcom.
Recordi els mots d'en Lluís Companys. I que no només haguem de lluitar i de sofrir... Que per una maleïda vegada, poguem vèncer!
Valgui'ns Déu.

Et quacumque viam dederit fortuna sequamur

Congratulations! you are doing really great!

Llegas, se acabó una larga espera
Este invierno es primavera porque llegas
Y me abrigo en ti

Llegas cuando no creía en nada
Como luz de madrugada es cuando llegas
Y me refugio en ti

Y así vas cubriendo el frío con amor
Vas haciéndome sentir mejor
Porque llegas encendiendo el corazón

Haces que mi alma sienta amor de nuevo
Haces que a tu lado ya no sienta miedo
Haces que me entregue con cada latido
Y que no quiera ni un segundo sin estar contigo

Dépouillée de tout ce qui faisait ma joie, la vie n’est que lassitude et douleur. Ainsi donc, j’ai essayé de retenir ce qui n’existe plus ; d’inventer le rêve d’une vie perdue. Et j’ai réussi trop de fois… ; et je me damnerai, peut-être, pour cela. Je serais bientôt mis en Jugement ; c'est-à-dire : compté, pesé, divisé (MENE, TEKEL, PERES, tu le sais…) ; prêt pour aller « mit dem Engel reden »…

[...]
Wenn er jene Freude in mir fände,
die in seinem Geiste ewig wird, -
Und er hübe sie in seine Hände,
Und ich müsste sagen: Freude irrt.

Ego nemo sum.

[...]
Meinen Mund will ich zu ihm erheben,
hart wie einer, welcher nicht begehrt.
Wenn der Engel spräche: Ahnst du Leben?
Und ich müsste sagen: Leben zehrt.

"Tu deviens responsable pour toujours de ce que tu as apprivoisé. Tu es responsable de ta rose..."

Wer, wenn ich schriee, hörte mich denn auss der Engel
Ordnungen? Und gesetz selbst, es nähme
einer mich plötzlich ans Herz: ich verginge von seinem
stärkeren Dasein. Denn das Schöne ist nichts
als des Schrecklichen Anfang, denn wir noch grade ertragen,
und wir bewundern es so, weil es gelassen verschmäht,
und zu zerstören. Ein jeder Engel ist schrecklich.

Visitatore, osserva le vestigia di questo campo e medita: da qualunque
paese tu venga, tu non sei un estraneo. Fa che il tuo viaggio
non sia stato inutile, che non sia stata inutile la nostra morte. Per te e
per i tuoi figli, le ceneri di Auschwitz valgano di ammonimento: fa che
il frutto orrendo dell’odio, di cui hai visto qui le tracce, non dia nuovo
seme, né domani né mai.

Primo Levi

There are hundreds of languages in the world, but a smile speaks them all.